Santiago

Uns amics que són de Santiago, però que viuen a Valdivia em van convidar a anar a passar uns dies a Santiago, així que el dissabte al vespre vaig agafar un bus cap a la capital. El viatge va durar unes 11 hores, però la veritat és que no va ser massa cansat, tot i anar en bus. Els autobusos d'aquí, estan preparats per fer aquests trajectes tant llargs i són molt còmodes. Vas pràcticament estirat i et donen una manteta i un coixí com als avions, i fins i tot et donen algo per picar al vespre i l'esmorzar al matí, tot un luxe vaja.

Diumenge vam anar a dinar al barri Bella Vista, un barri molt bohemi, on trobes locals molt antics i particulars, i després vam pujar amb funicular fins al Cerro San Cristobal per tenir una vista panoràmica de la ciutat. És impressionant, enorme, no s'acaba mai! I vam baixar amb telesfèric.
Les vistes des del Cerro San Cristobal

A dalt, fent un petit descans i refrescant-nos una mica ja que feia moltíssima calor. El de la dreta és en Matías, i el de l'esquerra és un amic seu, en Miguel Angel.

I la baixada amb telesfèric gaudint també de les vistes.

Dilluns vaig passejar i passejar i passejar fins que els meus pobres peus van dir prou. Vaig intentar anar a un parell de museus, però com que era dilluns, estaven tancats, així que vaig aprofitar per passejar pels carrers i parcs i per fer moltes compres i morir-me de calor, estàvem a 34ºC sense gens de vent i amb molta contaminació.
Nuri!! Aquesta foto va dedicaca a tu!! Això és l'Arxiu Nacional.


I finalment, dimarts vaig passejar pel Cerro Santa Lucia on també tens una bona vista de la ciutat. I al vespre vaig tornar a agafar el bus de tornada cap a Valdivia.
Entrada al parc del Cerro Santa Lucia
Dins del parc
La Universitat Católica de Xile, una de les més prestigioses.

Vistes de la ciutat des del Cerro Santa Lucía