Todo quemado

Ayer pasó algo terrible. El edificio de Ciencias de la Universidad Austral de Chile, dónde yo estuve trabajando durante estos dos meses ardió por completo. Mis compañeros, amigos y los que considero mi familia chilena lo han perdido todo. Es una tragedia. No tengo palabras para expresar lo que siento. He visto algunos videos por internet y no he podido evitar llorar.
Ahí cuelgo algunos enlaces de notícias y videos de la tragedia.

http://www.australvaldivia.cl/
Mirar las ediciones de ayer (03/12/07) y de hoy (04/12/07)

http://www.youtube.com/watch?v=gCL_pqQ4Bog
http://www.youtube.com/watch?v=AcTL3zsJClI&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=F4pJnSjVIe8

Os mando un abrazo muy fuerte a todos los que habeis sufrido esta gran perdida y si puedo ser de ayuda en algo no dudeis en decirlo.
Besos, cariños y muchos ánimos!

Último carrete chileno

Este último mensaje del blog va dedicado a todos los amigos que he dejado en Chile, que me han hecho sentir una más del grupo desde el primer día, me han ayudado en todo lo que han podido, me han cuidado mucho y se han hecho un hueco en mi corazón. Os voy a echar mucho de menos.

La fiesta de despedida del lunes fue genial. Como no, fué en la Frontera, en el mismo lugar dónde empezó todo. Charlamos, reimos, lloramos...

Lo pasé muy bien y me marché con una gran tristeza de dejar a tantos amigos. Os quiero dar las gracias por todo lo que habéis hecho por mi. No os voy a olvidar y espero veros muy pronto en Chile o en Barcelona, que ya sabéis que tenéis una casa allí.
Muchos besos y abrazos para todos!

Últim cap de setmana

Sembla que era ahir que just acabava d'arribar i ja estic a punt de marxar. Aquest dos mesos m'han passat volant. Massa depressa pel meu gust.
Aquest cap de setmana, l'últim, ha sigut genial. El divendres va ser bastant tranquilet perquè el dissabte al matí em tocava anar a treballar per acabar alguns experiments que tenia a mitges. I el dissabte al migdia la Ilona va fer un asado a casa seva per fer-me la despedida. Hi van anar gran part dels companys del laboratori i la festa va començar com a les 4 de la tarda i es va allargar fins passada la 1 de la matinada. Ens vam fer un bon fart de menjar, beure i sobretot de riure. Vaig acabar amb mal a les galtes de tant que vaig riure.

Després vam continuar la festa a La Casona Verde on vam ballar i ballar per rebaixar tot el que haviem endrapat i quan ens van fer fora vam acabar a casa de la Conti fins passades les 6 del matí.

El diumenge, després de dormir i dormir tot el matí, vaig anar a fer un trecking al parc Oncol. Vam començar la caminata cap a les 5 de la tarda amb un sol espectacular. Vaig coneixer la selva Valdiviana i vam pujar al cim Oncol on vam poder gaudir d'unes vistes impressionants. Per un costat es veia la costa i per l'altra Valdivia. Vaig tenir moltíssima sort, perquè poques vegades s'aconsegueix tenir una vista així, sempre hi han núvols i sovint no arribes a veure gran cosa.

Definitivament va ser un gran cap de setmana.

Solet, relax i teatre

Aquesta ha sigut la fòrmula del cap de setmana. Bàsicament ha sigut un cap de setmana de relax i de descans, però això no vol dir que no hagi sortit de festa! Je, je!
El dissabte, a part de dormir tot el matí, a la tarda vaig aprofitar el solet per anar a visitar un poblet de costa que es diu Los Molinos. Va ser molt agradable passejar per la platja amb el solet tot i que la temperatura era prou freda.

I al vespre ens vam reunir a casa de la Conti a veure sangria que vaig preparar jo mateixa!!

El diumenge al migdia, jugava la selecció xilena contra Uruguay. Hi havia molta expectació per aquest partit, i vam anar a veure'l a casa de'n Marcos. Jo als 5 minuts ja dormia! je, je!! La festa del dissabte va ser mooolt llarga i no vaig poder evitar quedar-me adormida. I a la tarda vaig anar a veure una obra de teatre molt divertida i a sobre gratis!!

Terratrèmol

Ja podeu estar tots ben tranquils, que el terratrèmol ha sigut mooooolt lluny d'aquí i jo ni me n'he enterat. De fet, em vaig enterar ahir per un mail que em va enviar la Sílvia (companya de pis). Realment estic totalment desconectada del món. No miro tele, no llegeixo diaris. Del que passa a Espanya m'entero pels xilens i del que passa Xile pels catalans. Curiós, no?

Eufòria!!!

Finalment tots els esforços per aconseguir que sortissin els experiments han donat els seus fruits! Per fi he assolit l'objectiu de l'estada! Estic super contenta!! Uuueeee!!!
Ahir la gent se'n reia de mi perquè anava amb un somriure d'orella a orella pels passadissos! Je, je!!

Passeig pel Botànic i festa de Bioquímica

El dissabte a la tarda vaig aprofitar per gaudir del solet passejant pel jardí botànic que hi ha al mateix campus universitari. Molt agradable i molt maco.
Aquest és l'edifici de l'Institut de Bioquímica, on treballo.

I aquesta setmana passada va ser l'aniversari de l'Institut de Bioquímica. Es van organitzar força activitats i entre elles un asado el dissabte al vespre. Em vaig morir de fred, però ho vaig passar genial! Menjar, beure, karaoke i... ballaaar, ballaaar i ballaaar! Al final tornaré feta tota una experta en balls llatins! Je,je!
Algunes imatges de la festa.

Santiago

Uns amics que són de Santiago, però que viuen a Valdivia em van convidar a anar a passar uns dies a Santiago, així que el dissabte al vespre vaig agafar un bus cap a la capital. El viatge va durar unes 11 hores, però la veritat és que no va ser massa cansat, tot i anar en bus. Els autobusos d'aquí, estan preparats per fer aquests trajectes tant llargs i són molt còmodes. Vas pràcticament estirat i et donen una manteta i un coixí com als avions, i fins i tot et donen algo per picar al vespre i l'esmorzar al matí, tot un luxe vaja.

Diumenge vam anar a dinar al barri Bella Vista, un barri molt bohemi, on trobes locals molt antics i particulars, i després vam pujar amb funicular fins al Cerro San Cristobal per tenir una vista panoràmica de la ciutat. És impressionant, enorme, no s'acaba mai! I vam baixar amb telesfèric.
Les vistes des del Cerro San Cristobal

A dalt, fent un petit descans i refrescant-nos una mica ja que feia moltíssima calor. El de la dreta és en Matías, i el de l'esquerra és un amic seu, en Miguel Angel.

I la baixada amb telesfèric gaudint també de les vistes.

Dilluns vaig passejar i passejar i passejar fins que els meus pobres peus van dir prou. Vaig intentar anar a un parell de museus, però com que era dilluns, estaven tancats, així que vaig aprofitar per passejar pels carrers i parcs i per fer moltes compres i morir-me de calor, estàvem a 34ºC sense gens de vent i amb molta contaminació.
Nuri!! Aquesta foto va dedicaca a tu!! Això és l'Arxiu Nacional.


I finalment, dimarts vaig passejar pel Cerro Santa Lucia on també tens una bona vista de la ciutat. I al vespre vaig tornar a agafar el bus de tornada cap a Valdivia.
Entrada al parc del Cerro Santa Lucia
Dins del parc
La Universitat Católica de Xile, una de les més prestigioses.

Vistes de la ciutat des del Cerro Santa Lucía